I'M 8 HOURS AHEAD

Quan vaig començar a planejar l’itinerari per Eslovènia mai havia sentit a parlar de Piran. Després de buscar una mica d’informació, la opinió més generalitzada sobre la joia oculta de l’Adriàtic havia despertat la meva curiositat. Piran és una ciutat petita de la costa d’Eslovènia. Està influenciada per l’antiga República Veneciana i té carrers estrets amb esglésies i places. La ciutat es pot explorar caminant, de fet l’encant de la brisa mentre camines no te’l treu ningú.

 

Com arribar-hi

Piran està a 90 minuts de la capital Ljubljana. Amb cotxe només s’ha de seguir l’autopista per arribar-hi. Hi ha dos pàrquings gegants a l’entrada, just abans de la porta de la ciutat. Només alguns residents tenen accés a la ciutat amb cotxe. Si t’allotges en hotels a l’interior a vegades et poden donar targetes de pàrquing a l’interior. La millor opció i la més barata és la d’aparcar abans de les portes. La ciutat té un servei de mini bus gratuït des dels pàrquings fins al centre de la ciutat i viceversa que passa cada 15 minuts.

Explorant Piran a peu

El servei de mini bus condueix resseguint el port on ja es poden veure vaixells i gent caminant. La petita ciutat té carrers estrets amb esglésies i botigues de souvenirs. Al costat de la església de St. George, dalt de tot del turó, es pot pujar al campanar per tenir les millors vistes sobre la ciutat. Només costa 1€!

Tot i que tota la ciutat ja es pot veure des del campanar, és imprescindible caminar cap al mar. La ciutat només té platges a la part de darrera del turó, però allà on la gent es banya són les roques al costat del port. Hi ha escales per sortir de les roques sense dificultat i les famílies estaven instal·lades per sobre de roques.

L’ambient de la ciutat és molt calmat i relaxant. No hi ha gaire a veure però és tant bonic que només caminant i passejant ja t’encantava. Podies parar a veure artesanies i prendre un gelat caminant pel passeig marítim. El mar i la sal m’estaven cridant després d’un dia calorós de Juliol, així que després de buscar una roca amagada per deixar les meves coses, em vaig canviar i vaig tirar-me a l’aigua!

La posta de sol va anar passant mentre menjava calamars i sardines fregides, acabant un dia de turisme amb peix fresc a la costa.

[columns] [span6]

[/span6][span6]

[/span6][/columns]