Ja ho sé, el primer que us està passant pel cap és: perquè només 22 hores? La resposta és més tonta del que us podeu imaginar. Vam decidir comprar els bitllets d’avió i amb les presses, no ens vam adonar que tornaríem al cap de 22 hores en comptes de passar tot un cap de setmana a Atenes, que era el pla original.
Itinerari per 22 hores a Atenes
L’avió aterrava a les 4:30am a l’aeroport d’Atenes, i vam decidir dormir allà una estona per agafar un bus ben d’hora cap al centre de la ciutat, on vam regalar-nos un bon esmorzar per començar el dia amb energia. Vam caminar des de la parada de bus (al centre de la ciutat) fins a l’Acròpolis per tal d’arribar-hi abans de les 9, que és l’hora que obra, i ja hi havia gent fent cua. Vam poder comprovar que anar-hi a primera hora del dia havia sigut la millor decisió. Vam trobar menys gent i no fa tanta calor com a altres hores del dia.
Per pujar a la Acròpolis es passa pel Propileu, és el nom que qualsevol entrada rep en l’arquitectura grega, i a mà dreta es pot veure el temple d’Atenea Niké. Un cop a la Acròpolis podem veure l’Erecteum amb les cariàtides (que són rèpliques ja que les originals es troben al museu de la Acròpolis) i el Parthenon.
Des de dalt del turó de l’Acròpolis es pot veure el teatre de Dionís, el teatre més gran de la ciutat, situat al peu del turó. Es podia veure com preparaven altaveus per un concert. Al la tarda passejant vam poder veure tot de gent ben vestida que s’hi dirigia.
Després de visitar la Acròpolis vam passejar pel turó on es troba situada fins l’entrada de l’àgora antiga d’Atenes. A dins vam veure el temple d’Hefest. Va ser un dels meus preferits ja que podies donar-hi la volta completa i veure totes les façanes. A dins també s’hi troba el museu de l’àgora antiga. Va ser fundat al 1957 a l’Stoa d’Atalo i té una planta rectangular amb columnes. Dins dels diferents objectes que hi podem trobar, extrets d’excavacions de l’àgora, hi ha armes, monedes i joies.
Després d’aquesta visita vam trobar un carrer molt estret que baixava turó avall. Els diversos restaurants i bars havien col·locat les seves taules i cadires per utilitzar-lo com a terrassa. Ens vam asseure per una merescuda cervesa i vam preguntar als cambrers per algun restaurant típic de la zona que no fos del tot turista. Baixant el mateix carrer fins al centre vam trobar un restaurant de menjar típic grec. Després de dinar, amb totes les hores de visita que portàvem a l’esquena i les poques hores de son que havíem aconseguit, vam caminar fins a l’Arc d’Adriano. Al final de l’avinguda Dionissiou Areopagitou hi havia un parc on vam trobar un racó per estirar-nos i deixar passar les hores més caluroses del dia.
Després d’una migdiada reparadora vam caminar pels barris de Plaka i Monastiraki. És on estan situades totes les botigues d’artesania i souvenirs. Els carrers estan plens de vida, hi ha música que surt de cadascuna de les botigues i molta gent caminant. La gran majoria turista, tot s’ha de dir. També hi ha molts restaurants. Ens va semblar que Plaka és molt bonic. Les cases semblen de les illes ja que van ser construïdes per mariners que venien d’Hidra o Poros entre altres.
Vam acabar just sota el turó on la Acròpolis està ubicada i vam decidir pujar un turó veí, el Filopappos. Aquest turó està ubicat aproximadament al mateix nivell que la Acròpolis i per tant es tenen unes vistes fantàstiques. És un mirador genial, és veu la Acròpolis, tota la ciutat als teus peus i el mar. Al trobar-ho per pura casualitat i arribar-hi cap al tard, ja s’estava ponent el sol. La ciutat, des d’allà dalt, es veia preciosa.
Vam acabar tenint un sopar romàntic en un restaurant de Plaka, bevent vi i tenint converses series. No és aquesta la idea dels viatges d’un dia?
