La cascada d’Algeria es troba a les muntanyes de Cederberg, a unes 2h30 de Cape Town. Les ciutats més properes són Clanwilliam i Citrusdal. El punt de sortida és el càmping d’Algeria al què es pot accedir per carretera de terra des de Clanwilliam o des de la N7 (Girant a la senyal d’Algeria Cape Nature i seguint la pista). Hi ha un permís que s’ha de pagar a la recepció del càmping i costa R30 per adult.
L’excursió a la cascada d’Algeria
A la recepció et donen el permís i un mapa. La ruta comença a la parcel.la 23 on ningú acampa i per tant es pot aparcar. Des d’allà heu de seguir el camí i creuar el riuet (pel pont de fusta o seguint la mànega del terra) i continuar cap amunt.
Una de les coses que no sabia quan vaig començar a caminar era si la cascada estava al costat de la muntanya que veia o si era a l’altre costat. Això és per animar-vos! La cascada està al costat de la muntanya que comences.
Per arribar-hi tardareu entre una hora i dues depenent del ritme. El camí és clar i només té dues bifurcacions on podríeu dubtar. A la primera heu d’agafar el camí de la dreta (hi ha un senyal que posa Waterfall). Quasi a dalt de tot n’hi ha una altra. Quan la veieu sabreu que ja quasi heu arribat. Heu d’agafar el camí de l’esquerra. El camí de la dreta us portaria muntanya amunt. Des d’aquest punt començareu a sentir l’aigua i al girar una cantonada la veureu en línia recta, tapada per alguns arbres. Haureu de saltar unes quantes roques gegants per arribar-hi.
La cascada d’Algeria
El Western Cape està experimentant una sequera molt important (Març 2018) i la cascada no estava al seu màxim esplendor. Tot i això em va semblar molt bonica. Vaig ser la primera en obtenir el permís i en arribar a dalt, i vaig poder gaudir de la cascada per mi sola durant un parell d’hores. Vaig intentar posar-me a l’aigua però estava congelada. Tot i això, jo havia de provar el meu nou trípode Manfrotto Compact Light Tripod Kit Black.
Després de vestir-me i intentant canviar la temperatura gelada del meu cos, vaig seure a una roca per mirar el paisatge. Les vistes de la vall davant meu i el silenci de la muntanya ben d’hora al matí només interromput pel so de l’aigua.
Els colors eren vívids verds i marrons i no bufava l’aire. La sensació de relax era intensa. Les millors vistes són aquelles que t’has guanyat, i contemplar-les des del cim (encara que aquest no ho fos) és un dels millors moments per un excursionista. Vaig menjar-me un entrepà, beure aigua i començar el meu descens.
Ah, i just abans de marxar em vaig haver de fer fotos als arbres del càmping! Mireu quina alçada!
[columns] [span6]
[/span6][span6]
[/span6][/columns]
