Viatjar es va posar de moda fa unes dècades i el terme viatjar sol/a s’ha començat a sentir. La primera vegada que viatges sol/a sembla que sigui un objectiu inabastable i insegur per la majoria de persones, però un cop ho proves ja no pots parar. Tot el que aprens et fa créixer com a persona, ser millor i ser més conscient del món que t’envolta.
Ja sigui al carrer, en un alberg o a gent en un restaurant. A l’era d’internet on quasi tot està disponible després d’un parell de clics, hem perdut l’habilitat de demanar el que necessitem. Demanar-ho a persones.
Viatjar sol/a et fa perdre la por a preguntar. Et trobes en un país sense internet i mapes, sense saber exactament on és el lloc al que vols anar. I l’única opció és començar a preguntar pel carrer. És fa estrany els primers cops, ets tímid. Però quan ho has fet unes quantes vegades ja és natural. Preguntar on està una atracció, com arribar-hi de la manera més ràpida o el millor restaurant local de la ciutat.
Els humans som una espècie instintiva però la majoria de nosaltres ho ignorem. Estem majoritàriament en ambients on no ens fa falta dependre dels nostres instints. Mentre viatges sol/a, hi ha coses que et fan sentir insegur. No tenen perquè ser perilloses, però com que no estàs completament segur del que passa, és millor no continuar. Pot semblar la millor oportunitat de la teva vida (A mi em van oferir anar amb un helicòpter privat a la Gran Barrera de Corall – però no estava segura!) però pensar “mmm no estic segur” no és la millor manera de començar. L’objectiu és que tu, viatger, et sentis bé amb tu mateix. Això inclou els teus instints bàsics.
Sortir de la zona de confort ens fa ser més oberts de ment, amplia les nostres perspectives i ens fa ansiosos d’aprendre de les ments, cultures o tradicions d’altres persones. Al final tot és coneixement que ens farà créixer. Des d’aprendre de tradicions estranyes d’algun lloc llunyà fins a fer una classe de cuina amb una persona local. Les noves experiències poden ser coses amb les què mai havies pensat abans, però mentre viatges sol/a s’obren portes.
Encara que viatgem amb grups petits dirigits al tipus de viatger que som, et pots trobar fent coses que no t’agraden o esperant a algú. Pots triar esperar algú en moments concrets, però viatjar sol/a es tracta de tu mateix. Pots decidir quan et mouràs, agafaràs un bus o t’aixecaràs del llit. Pots decidir seure perquè les teves cames ja no et carreguen o ballar en una discoteca fins que et facin fora. T’adones que els teus plans estan oberts a qualsevol cosa que decideixis. És un sentiment alliberador.
Aquesta és una de les meves raons preferides. Viatjar vol dir aventura. Descobrir llocs nous. Explorant ciutats, castells. Provant restaurants, mirant Instagram per veure els últims hastags dels llocs que visites i compartir històries. L’adrenalina mentre viatges mai para.
I per què llavors, quan arribem a casa, deixem de fer tot això? Pot ser una de les coses més difícils de fer. La meva opinió sincera? La zona de confort existeix per alguna cosa. Tenim el nostre grup d’amics, els nostres llocs de trobada i esdeveniments. Es requereix el doble d’esforç per anar a un nou restaurant, prendre alguna cosa al nou bar de la cantonada o perdre’t a la teva ciutat. Perquè ja saps el que t’agrada.
Voleu un consell? Quan aconsegueixes començar a provar coses noves a la teva ciutat, t’adonaràs quantes coses et falten per veure. I et converteixes en un millor local.
Un hotel al park nacional de Sossusvlei, Namíbia. Desert Quiver camp és un hotel increïble…
The complete guide to self-driving in Kruger National Park. With the best camps to stay,…
Busques una escapada única i singular per Catalunya? Pots dormir a una casa als arbres,…
Tota la informació que has de saber per anar a viure la brama del cérvol…
Comença a organitzar el teu viatge amb aquest itinerari detallat per dues setmanes a Sud-Àfrica.…
Una nit espectacular mentre estàs de safari: dormint a l'habitació Star Bed de Samara Game…