Sempre he sigut molt independent, però mai havia pensat que viatjaria sola fins que vaig arribar a Austràlia. Allà em vaig adonar que si volia visitar els llocs que a mi m’agradaven, era probable que els meus amics ja ho haguessin vist o no tinguessin diners per veure-ho, i per tant, ho havia de fer sola. El meu primer viatge sola.
Vaig viatjar sola durant 3 dies. Vaig volar des de Sydney (on havia anat per passar el Cap d’any) a Cairns, a l’estat de Queensland. D’allà vaig agafar un autobús fins a Port Douglas, un petit poble de pescadors. El conductor de l’autobús era molt agradable i vam parlar tot el camí fins allà i quan em va deixar em va dir “mantén-te hidratada la botiga on venen alcohol està a la cantonada”.
Em vaig quedar a un hostal anomenat Dougies i havia reservat la Gran Barrera de Corall per al dia següent, així que vaig passar la resta del diumenge caminant per la ciutat, on vaig conèixer dos nois australians que em va convidar a la seva villa i vam estar fent cerveses abans de l’hora de sopar.
L’endemà, després d’1: 40h a la barca amb un mar mogudet que va fer que la meitat de la gent que anava amb mi a la barca es maregés, vam arribar a la Gran Barrera de Corall. Vam començar a nadir al primer (de tres) llocs on pararíem al llarg del dia. Vam veure anemones (Nemo’s) dos taurons i un munt de peixos de colors. Vam aprendre que el corall sa és el groguenc i tots els que ens agraden als que no hi entenem de color blau, lila o vermell són els estressats i poc saludables.
Al final del dia les meves cames estaven mortes de tant nedar, però va valer la pena. Vaig comprar un pen drive amb forma de tortuga amb totes les fotos.
Recomano molt Wavelength Cruises perquè tenen una atenció molt personalitzada, els vaixells tenen un màxim de 30 persones i el biòleg a bord explica la teoria entre els punts de busseig perquè sàpigues que has vist i què veuràs.
L’endemà vaig anar a Cape Tribulation amb uns nois que vaig conèixer a l’hostal. Ens vam passar el dia caminant pel bosc tropical tot i que va ser una pena que plogués tot el dia i no poguéssim disfrutar de les platges.
Al meu últim matí ens vam despertar amb els nois de la meva habitació a les 5:30. Vam anar a veure la sortida del sol a la platja, molt bonica. I finalment, per fer el meu viatge complet vaig agafar l’autobús de tornada coincidint amb el mateix conductor. Li vaig explicar com m’havia anat i em va portar a l’aeroport 45 minuts abans que l’avió sortís. Al final una mica estressada però vaig arribar bé al vol.
El que més por em feia sobre el meu primer viatge sola era la por a allò desconegut. Faré amics? M’ho passaré bé? Però després dels primers quatre dies, puc dir que ha sigut la millor decisió!
Algun cop heu viatjat sols? Compartiu les vostres experiències!
