Al centre d’Eslovènia hi ha dues parades obligatòries com a mínim. Una d’elles ha de ser una cova, i l’altra el castell de Predjama. Les coves de Postojna són les més populars però també són molt grans i les has de visitar amb un tren. M’agrada caminar (molt). Per tant, considerant que les coves de Skocjan estàn a la llista de patrimoni universal de la UNESCO i que es pot caminar per visitar-les, la decisió va ser fàcil.Anant en cotxe per moure’m d’un lloc a l’altre, vaig tenir temps de fer-ho en mig dia.
Coves Skocjan
Les coves Skocjan contenen el congost subterràni més llarg de tot Europa. És un fenòmen natural únic creat pel naixement del riu Reka. Hi ha diferents opcions per poder veure l’interior però vaig triar la que em deixava caminar sense guia. Hi ha una part de la cova que només es pot veure si vas amb una visita guiada, i per tant no la vaig veure tota. A dins hi fa fresca, però res que no es solucioni amb un jersei fi. Es pot veure el riu i diverses coves, algunes tenen fins a 100m d’alçada.
Em va agradar caminar per les coves i els ponts que hi ha per travessar d’un costat a l’altre, sense haver de seguir un guia en una visita de dos hores. Crec que poder caminar al meu ritme va ser el que va fer que m’agradessin encara més les coves.
Castell de Predjama
El castell de Predjama és un castell del renaixement construït el segle XIII . Està al centre d’Eslovènia i el que el fa particular és que penja d’una roca. Sí, ho has llegit bé. El castell està contruït aprofitant una roca com a una de les parets i penja sobre un penya-segat de 123 metres.
Per visitar l’interior hi ha una guia d’àudio disponible. Normalment no m’agraden les guies (en general) però la vaig agafar. El castell té els mobles del segle XV per recrear com hi vivien. A través dels àudios s’explica per a què s’utilitzava aquell espai. Durant la visita coneixes a Erazem Lueger, el senyor del castell de Predjama durant el segle XV.
El senyor va tenir un conflicte amb els Habsburgs i es va haver de refugiar al seu castell. El van assetjar esperant que es rendís quan se li acabés el menjar i l’aigua. Durant l’any que el setge va durar, els Habsburgs sabien que al castell hi arribava aigua i menjar fresc, però no tenien cap idea de com podia ser!. Com ho sabien? Erazem tirava fruita fresca als soldats des del castell. Més tard es va descobrir que hi ha túnels secrets dins la roca que els permetia sortir per un altre lloc a buscar menjar. L’aigua es filtrava des de la roca amb un sistema de canals.
Al final els soldats van aconseguir subornar a un criat del castell, que els hi va explicar que el castell era inexpugnable però que el lavabo era la part més vulnerable a un canó. Van quedar que obririen una espelma a la finestra del lavabo quan el senyor estigués fent les seves necessitats. Erazem Lueger va morir assegut al lavabo i el setge va acabar amb la seva mort.
Havíeu sentit mai aquesta llegenda? Teniu una història preferida dels llocs que heu visitat?
[columns] [span6]
[/span6][span6]
[/span6][/columns]
