Parc Nacional de Table Mountain

He passat la majoria del meu cap de setmana al Parc Nacional de Table Mountain.

Era el primer cop que anava fins The Cape of Good Hope. És el punt situat més al sud-oest del continent africà.

Teníem un dinar picnic per uns clients, i vam plantar dues tendes i unes mantes i coixins al terra per fer-ho acollidor. Tot a uns 4m del mar. Va quedar preciós. Quan demanes al govern el permís per fer un esdeveniment al parc nacional t’assignen dos “cuidadors de babuïns”. Els babuïns són un tipus de micos que viuen al parc. Així doncs, Durant tot el dia teníem dos cuidadors de babuïns que s’encarregaven d’empaitar i perseguir els babuïns per espantar-los (Sobretot quan teniem menjar).

esdeveniment al Parc Nacional de Table Mountain esdeveniment al Parc Nacional de Table Mountain Babuïns al Parc Nacional de Table Mountain Babuïns al Parc Nacional de Table Mountain Al final del dia, quan estava desmuntant les tendes i guardant tot al material al cotxe, tres babuïns adults se’ns van acostar i els cuidadors ja havien marxat, vam acabar tirant les diferents parts de la segona tenda dins del cotxe sense guardar-ho tot a la seva funda. Ei, fan bastanta por els adults acostant-se a tu!! (Si voleu podeu llegir la meva experiència prèvia amb monos a Bali)

Després de l’esdeveniment vam conduir fins a Cape of Good Hope o Cap de bona esperança. Vam fer torns per fer la típica foto turística al punt més al sud-oest del continent. Les vistes de la carretera per anar i per tornar de Cape Point eren espectaculars. Em van recordar a Great Ocean Road. També vaig aprendre que el Cape of Good Hope és part del Cape floristic kingdom i té més de 1100 espècies de plantes endèmiques.

I'm8hoursahead al Cap de bona esperança I'm8hoursahead al Cap de bona esperançaCamí de tornada des del cap de bona esperança

Diumenge, després d’haver canviat el pla mil cops, ens vam posar d’acord per fer l’excursió a dalt de Table Mountain. Vam començar a la ruta de Constantia Nek, que suposadament és una de les més llargues però també més suaus. No em pregunteu com, però vam acabar fent l’excursió per la ruta Nursery Ravine, que tenia més de 3000 escales. Dec tenir un cul perfecte a hores d’ara. Al principi les escales són sota els arbres. Quan surts a l’exterior veus els jardins de Kirstenbosch i es podien veure protees als costats del camí (la flor nacional).

Conduint cap a Constantia Nek I'm8hoursahead al principi de Constantia Nek I'm8hoursahead al principi de Constantia Nek I'm8hoursahead pujant a Table MountainProtea, la flor nacional de Sud-àfrica Protea, la flor nacional de Sud-àfrica Table Mountain I'm8hoursahead fent el pont a Constantia Nek I'm8hoursahead caminant per Constantia Nek I'm8hoursahead caminant per Constantia Nek I'm8hoursahead caminant per Constantia Nek I'm8hoursahead caminant per Table Mountain

Quan vam arribar a la part de dalt, encara ens quedaven unes dues hores d’excursió, tota l’estona emboirat. Table mountain ha tingut molts noms al llarg de la historia, com Mons Mensa, Taboa do Cabo, La Montagne de la Table, Tafeiberg or Umlindi.

Vistes des del telefèric de Table Mountain Vistes des del telefèric de Table Mountain

Durant l’excursió vam fer amics i ens vam posar les suadores del fred que feia a dalt. Vam fotografiar Dassie’s: semblen rates, però es veu que són el parent més proper de l’elefant africà (o això volen que creguem) i vam baixar amb el cable car.

Per fi puc treure l’excursió de Tale Mountain de la meva llista de coses per fer.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *