6 tradicions catalanes curioses

Quan vaig començar a passar fora de casa les festes, un tema que sortia sovint durant les celebracions, eren les preguntes referides a les tradicions de cada país o regió. M’he trobat més d’un i dos cops explicant tradicions catalanes a gent internacional i rebre de resposta riures. I més tard buscar-ho a google perquè no s’ho creien!!! És per això que m’he decidit a fer aquest post, parlant de les meves tradicions preferides.

Cada cultura, regió o país té tradicions específiques, així que jo només n’he triat 6 de catalanes i us les intentaré explicar tant bé com pugui.

La mona de Pasqua

Una tradició típicament catalana i valenciana que té l’origen al segle XV quan els moriscos portaven el típic tortell als seus senyors per tal de celebrar que la Quaresma s’havia acabat.

En la tradició catòlica el padrí de bateig li regalarà una mona (tortell amb ous durs i alguna fruita confitada per damunt) al seu fillol o fillola el diumenge de Pasqua, i el dilluns la mona es podrà menjar. En l’actualitat el tortell ha passat a segon pla i el més habitual és regalar figures fetes de xocolata que inclouen alguna pluma i algún ou de xocolata.

La flama del Canigó

El dia 23 de juny, coincidint amb la nit més curta de l’any, es celebra Sant Joan. Per St. Joan es fan fogueres on es cremen mobles vells i es tiren petards. A meitats del S XX un excursionista, inspirat pel poema “Canigó” de Jacint Verdaguer va decidir pujar al cim del Canigó, encendre la flama i repartir-la pels altres pobles just a temps per encendre les fogueres. La tradició va començar repartint-se la flama només per la Catalunya Nord, però en època franquista va arribar fins a Vic.

Sant Jordi

El dia de l’amor a Catalunya. La llegenda diu que hi havia una vegada un poble que vivia a prop de la cova d’un drac. Quan el drac es va quedar sense menjar i al poble ja no tenien més animals per oferir-li, van decidir fer un sorteig per tal d’enviar-hi gent. La primera en sortir va ser la filla del rei, que va voler encarar el seu destí i anar a trobar el drac. Quan estava apunt de ser menjada, el cavaller sant Jordi, cavalcant un cavall blanc, va arribar i li va clavar l’espasa al drac, alliberant així al poble i la princesa. De la sang del drac va néixer una rosa que St Jordi va donar a la princesa.

Avui en dia les dones regalen llibres i els homes regalen roses. És tradició romàntica entre parelles i també entre pares i fills, de manera que els nens per St Jordi rebran llibres i les nenes roses dels seus pares. És el meu dia preferit de l’any, i passejar per carrers atapeïts de gent que busca el llibre perfecte per la seva família o la millor presentació de la rosa, em posa sempre de molt bon humor.

El Caganer

El caganer és una figura d’un Pagès ajupit amb els pantalons pels turmells com si estigués anant al lavabo al mig del camp. Aquesta figura es troba amagada als pessebres, generalment no està en un primer pla. Diuen els historiadors que el caganer prové del S XVII però fins al S XIX no es va fer una figura popular als pessebres. Contra tots els pronòstics, com a catalana em va sorprendre aprendre que la figura no té una tradició escatològica. Sembla apuntar que el caganer retorna a la terra tot allò que de la terra prové. Fent això, ajuda a fertilitzar el sòl per les collites del pròxim any.

el caganer

Tió de Nadal

Crec que sempre ha sigut una de les meves tradicions preferides. Per donar-vos una mica de context, a casa no celebrem Santa Claus. Les famílies normalment fan cagar el tió per rebre uns detallets i els Reis Mags porten els regals grans. Avui dia però cada família a adoptat la tradició que millor li va. Durant la nit del 24 de Desembre es quan es caga el tió de nadal. Tió vol dir tronc, i el seu nom no pot ser més explicatiu: un tió que caga. Com més detalls es tenen fa més gràcia encara. Al principi del mes les famílies adquireixen un tronc i els nens de la casa li pinten una cara.

tió de nadal

Durant un mes el tió té un plat de menjar davant seu i els nens s’encarreguen d’omplir-lo quan està buit. La idea és que el tió estigui feliç perquè ens cagui molts regals. La nit del 24, les famílies es reuneixen al voltant del tronc, que està cobert amb una gran manta, i el colpegen amb troncs mentre canten cançons. Després de cada cançó el tió ha cagat alguns regals. Aquesta tradició era tant divertida com a infant!!!, no només et donen regals sinó que tens cançons per al tió.

tió de nadal

Castellers

Coneguts com les torres humanes, el nom ja ho diu tot. Els castellers són grups de gent que fan torres amb els seus cossos. Com més alta i complexa sigui la torre més difícil de fer i desfer és. Una torre està completa quan l’anxaneta, la persona més petita, arriba al capdamunt i aixeca una mà. Els castellers estan declarats patrimoni immaterial per la UNESCO.

Castellers

Teniu alguna tradició divertida? Compartiu-la aquí sota

6 tradicions catalanes curioses: el que ens sembla normal a nosaltres però no a la resta de món

2 Responses

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *