Viatjar es va posar de moda fa unes dècades i el terme viatjar sol/a s’ha començat a sentir. La primera vegada que viatges sol/a sembla que sigui un objectiu inabastable i insegur per la majoria de persones, però un cop ho proves ja no pots parar. Tot el que aprens et fa créixer com a persona, ser millor i ser més conscient del món que t’envolta.
Perquè tothom hauria de viatjar sol almenys una vegada
Comences a preguntar les coses
Ja sigui al carrer, en un alberg o a gent en un restaurant. A l’era d’internet on quasi tot està disponible després d’un parell de clics, hem perdut l’habilitat de demanar el que necessitem. Demanar-ho a persones.
Viatjar sol/a et fa perdre la por a preguntar. Et trobes en un país sense internet i mapes, sense saber exactament on és el lloc al que vols anar. I l’única opció és començar a preguntar pel carrer. És fa estrany els primers cops, ets tímid. Però quan ho has fet unes quantes vegades ja és natural. Preguntar on està una atracció, com arribar-hi de la manera més ràpida o el millor restaurant local de la ciutat.
Et connecta amb els teus instints
Els humans som una espècie instintiva però la majoria de nosaltres ho ignorem. Estem majoritàriament en ambients on no ens fa falta dependre dels nostres instints. Mentre viatges sol/a, hi ha coses que et fan sentir insegur. No tenen perquè ser perilloses, però com que no estàs completament segur del que passa, és millor no continuar. Pot semblar la millor oportunitat de la teva vida (A mi em van oferir anar amb un helicòpter privat a la Gran Barrera de Corall – però no estava segura!) però pensar “mmm no estic segur” no és la millor manera de començar. L’objectiu és que tu, viatger, et sentis bé amb tu mateix. Això inclou els teus instints bàsics.
Obre la teva ment
Sortir de la zona de confort ens fa ser més oberts de ment, amplia les nostres perspectives i ens fa ansiosos d’aprendre de les ments, cultures o tradicions d’altres persones. Al final tot és coneixement que ens farà créixer. Des d’aprendre de tradicions estranyes d’algun lloc llunyà fins a fer una classe de cuina amb una persona local. Les noves experiències poden ser coses amb les què mai havies pensat abans, però mentre viatges sol/a s’obren portes.
No s’ha d’esperar a ningú
Encara que viatgem amb grups petits dirigits al tipus de viatger que som, et pots trobar fent coses que no t’agraden o esperant a algú. Pots triar esperar algú en moments concrets, però viatjar sol/a es tracta de tu mateix. Pots decidir quan et mouràs, agafaràs un bus o t’aixecaràs del llit. Pots decidir seure perquè les teves cames ja no et carreguen o ballar en una discoteca fins que et facin fora. T’adones que els teus plans estan oberts a qualsevol cosa que decideixis. És un sentiment alliberador.
Et converteix en turista a la teva ciutat
Aquesta és una de les meves raons preferides. Viatjar vol dir aventura. Descobrir llocs nous. Explorant ciutats, castells. Provant restaurants, mirant Instagram per veure els últims hastags dels llocs que visites i compartir històries. L’adrenalina mentre viatges mai para.
I per què llavors, quan arribem a casa, deixem de fer tot això? Pot ser una de les coses més difícils de fer. La meva opinió sincera? La zona de confort existeix per alguna cosa. Tenim el nostre grup d’amics, els nostres llocs de trobada i esdeveniments. Es requereix el doble d’esforç per anar a un nou restaurant, prendre alguna cosa al nou bar de la cantonada o perdre’t a la teva ciutat. Perquè ja saps el que t’agrada.
Voleu un consell? Quan aconsegueixes començar a provar coses noves a la teva ciutat, t’adonaràs quantes coses et falten per veure. I et converteixes en un millor local.
Al centre d’Eslovènia hi ha dues parades obligatòries com a mínim. Una d’elles ha de ser una cova, i l’altra el castell de Predjama. Les coves de Postojna són les més populars però també són molt grans i les has de visitar amb un tren. M’agrada caminar (molt). Per tant, considerant que les coves de Skocjan estàn a la llista de patrimoni universal de la UNESCO i que es pot caminar per visitar-les, la decisió va ser fàcil.Anant en cotxe per moure’m d’un lloc a l’altre, vaig tenir temps de fer-ho en mig dia.
Coves Skocjan
Les coves Skocjan contenen el congost subterràni més llarg de tot Europa. És un fenòmen natural únic creat pel naixement del riu Reka. Hi ha diferents opcions per poder veure l’interior però vaig triar la que em deixava caminar sense guia. Hi ha una part de la cova que només es pot veure si vas amb una visita guiada, i per tant no la vaig veure tota. A dins hi fa fresca, però res que no es solucioni amb un jersei fi. Es pot veure el riu i diverses coves, algunes tenen fins a 100m d’alçada.
Em va agradar caminar per les coves i els ponts que hi ha per travessar d’un costat a l’altre, sense haver de seguir un guia en una visita de dos hores. Crec que poder caminar al meu ritme va ser el que va fer que m’agradessin encara més les coves.
Castell de Predjama
El castell de Predjama és un castell del renaixement construït el segle XIII . Està al centre d’Eslovènia i el que el fa particular és que penja d’una roca. Sí, ho has llegit bé. El castell està contruït aprofitant una roca com a una de les parets i penja sobre un penya-segat de 123 metres.
Per visitar l’interior hi ha una guia d’àudio disponible. Normalment no m’agraden les guies (en general) però la vaig agafar. El castell té els mobles del segle XV per recrear com hi vivien. A través dels àudios s’explica per a què s’utilitzava aquell espai. Durant la visita coneixes a Erazem Lueger, el senyor del castell de Predjama durant el segle XV.
El senyor va tenir un conflicte amb els Habsburgs i es va haver de refugiar al seu castell. El van assetjar esperant que es rendís quan se li acabés el menjar i l’aigua. Durant l’any que el setge va durar, els Habsburgs sabien que al castell hi arribava aigua i menjar fresc, però no tenien cap idea de com podia ser!. Com ho sabien? Erazem tirava fruita fresca als soldats des del castell. Més tard es va descobrir que hi ha túnels secrets dins la roca que els permetia sortir per un altre lloc a buscar menjar. L’aigua es filtrava des de la roca amb un sistema de canals.
Al final els soldats van aconseguir subornar a un criat del castell, que els hi va explicar que el castell era inexpugnable però que el lavabo era la part més vulnerable a un canó. Van quedar que obririen una espelma a la finestra del lavabo quan el senyor estigués fent les seves necessitats. Erazem Lueger va morir assegut al lavabo i el setge va acabar amb la seva mort.
Havíeu sentit mai aquesta llegenda? Teniu una història preferida dels llocs que heu visitat?
Després de descobrir Ljubljana i passar un parell de dies al llac Bohinj i al llac Bled vam dirigir-nos a les muntanyes. Ens vam allotjar en una granja encantadora i va ser el nostre punt de partida per explorar les majestuoses muntanyes. El primer que em va cridar l’atenció van ser les flors. N’hi havia a tot arreu: a les finestres, als balcons i a les entrades de totes les cases. El dia va començar a la Vall de Logar o Logarska Dolina, i va seguir conduint per la carretera panoràmica de Solcava.
Logarska Dolina
Logarska Dolina és una vall envoltada pels Alps Kamnik. És una àrea protegida i hi ha diverses granges que ofereixen allotjament i menjar. També hi ha vàries atraccions naturals. L’entrada a la vall et captiva amb les majestuoses vistes que ofereix. Vam pagar 7€ per entrar (hi ha diferents preus segons el vehicle. Pots mirar aquí per les últimes tarifes) i vam començar a conduir sense pressa. La carretera va pujant amb algunes curves cap amunt. El paisatge comença pla, amb arbres i camps a cada costat de la carretera mentre les espectaculars muntanyes creen un circ que es pot veure mentre vas pujant.
Després de consultar el tríptic informatiu que et donen a l’entrar, vam decidir anar a la Slap Rinka. Té una caiguda d’aigua de 105 m i això la converteix en la segona cascada més alta d’Eslovènia. El camí per arribar-hi és bastant accessible, tot i que s’ha de tenir un mínim de forma física per poder caminar el desnivell i les roques soltes del camí. Es tarden uns 15 minuts fins a arribar-hi i les vistes són espectaculars. Depenent de com bufa el vent, pot ser que part de l’aigua vaporitzada et caigui a sobre et mulli si t’acostes prou.
Vam seguir caminant per un camí que s’endinsava al bosc, i després vam conduir per tota la vall. És impressionant conduir entre arbres a cada costat altíssims que només et deixen veure el cel. Vam travessar àrees verdes i camps tota l’estona.
Carretera Panoràmica de Solcava
La carretera panoràmica és una carretera escènica de la muntanya amb diferents punts d’interès al llarg dels seus 37km. Els punts d’interès són granges situades ben amunt a les muntanyes amb vistes que et deixen sense alè, miradors a les curves i altres com coves o esglésies. Com pots veure al mapa, hi ha 3 rutes diferents que pots triar depenent de quin vehicle tinguis i del temps disponible.
Nosaltres vam decidir conduir la verda i blava.
El que volíem era veure les vistes i conduir, però tot i així vam acabar fent parades molt ràpides a molts dels punts – només per veure-ho tot! La sensació d’estar a dalt d’una muntanya és poderosa. Vam parar en una d’aquestes granges per dinar, i vam menjar una sopa de vegetals que tenia “dumplings de carn” a dins, i un pastís de gerd que no tenia gens de sucre. Estava boníssim!
Mentre conduíem la ruta blava, vam decidir creuar el Pavlic Pass. El Pavlic Pass és un port de muntanya que porta des d’Eslovènia fins a Àustria. Va ser una volta curta i les vistes per variar també ens van encantar. Vam anar i tornar per la mateixa carretera, només creuant uns 10m cap a Àustria.
Heu fet aquesta ruta per carretera algun cop? Quina és la vostra ruta preferida per conduir?
Ara que ja hem parlat de la grandiositat del llac Bled ja podem continuar amb un altre dels llacs d’Eslovènia: el llac Bohinj. És el llac més gran del país i la porta d’entrada principal al Parc Nacional de Triglav.
Situat només a 20 minuts del llac Bled, llac Bohinj ja és un món totalment diferent. Envoltat pels Alps, el llac és el lloc perfecte per tots els amants de la naturalesa. Amb molta menys gent que al llac Bled, la sensació de connexió amb la natura només sortir dels cotxe és immediata. Per mi, hi ha màgia en poder respirar aire de muntanya i em tranquil·litza.
Slap Savica
En eslovè, la paraula per cascada es slap. Seguir les indicacions per arribar a la cascada Savica és bastant fàcil. Les carreteres són de muntanya, estretes, i s’ha de tenir molt de compte mentre es condueix per dins dels boscos. Al arribar hi ha una zona d’aparcament abans de començar a caminar que costa 3€.
La caminada fins a la cascada dura uns 20 minuts dels quals la majoria es fan pujant escales. Tot i fer l’excursió bastant d’hora, la calor de l’estiu la va fer més pesada. A l’arribar a dalt hi ha grups de gent esperant per fer les seves fotos – així que sigueu pacients!
Pistes d’esquí Vogel
Si fins ara les vistes des del terra no t’han impressionat tinc la solució perfecta: pujar amb telefèric fins a 1540m. Just al sortir del telefèric hi ha una plataforma que serveix de mirador: vistes sobre el llac i totes les muntanyes que l’envolten. Per acabar-ho de fer increïble, davant teu es veuen els Alps. És realment bonic.
Una de les meves coses preferides es seure en silenci i observar les muntanyes que m’envoltaven. Hi ha alguna cosa encantadora en estar assegut amb silenci reconnectant amb tu mateix i els teus pensaments mentre estàs a la muntanya.
Durant l’estiu hi ha moltes activitats a elegir un cop estàs a dalt, des de restaurants, camins per seguir fent excursions cap amunt or baixar fins al pàrquing o tirolines.
Banyar-se al llac Bohinj
En un dia calorós d’estiu, les diverses zones per aparcar al voltant del llac, creen un lloc perfecte per petites platges. Si no vols anar a la zona amb més gent del sud, hauries d’aparcar en qualsevol dels llocs que hi ha anant des de l’església de Sant Joan Baptista fins al pàrquing de l’estació d’esquí.
Gent local i viatgers comparteixen espai a les platges de pedres per poder-se banyar al llac. Considerant que el llac té afluències dels glaciars, l’aigua està sorprenentment calenta!
Després de fer totes aquestes activitats et puc assegurar que ja estaràs preparat per una copa de vi a la part rural del país.
El llac Bled sembla fet expressament per una pel·lícula de Disney. Sortit d’un conte de fades i un lloc ideal pels romàntics empedreïts. Com una de les atraccions principals del país, ofereix diferents activitats per fer. Algunes d’elles són imprescindibles i tant turistes com locals les han fet/vist. Però també n’hi ha de menys conegudes.
LLISTA DE 4 IMPRESCINDIBLES PER FER AL LLAC BLED
1. Caminar, córrer o agafar el tren turístic al voltant del llac
Tot dependrà de les vostres preferències però hi ha tres maneres de donar la volta al llac Bled. Podeu caminar o llogar una bicicleta. La volta té poc més de 6km de durada. És fàcil i només té un desnivell de 7,3 m en total. Hi ha també l’opció d’agafar el trenet turístic que costa 4€. Aquest té diferents parades i durant l’estiu passa cada 45 minuts. Qualsevol d’aquestes opcions us assegurarà veure l’església barroca de Pelegrinatge de Maria Assumpció des de punts diferents.
2. Anar al castell de Bled
Conduint es tarda menys de 10 minuts des del centre de Bled, hi ha pàrquing que costa 3€ per dues hores, que és el màxim temps que et pots quedar. També hi ha autobusos des del centre i rutes per pujar caminant. La pujada és bastant vertical així que us recomano portar bones sabates i una ampolla d’aigua. La paraula per castell en eslovè és grad. Hi ha senyals indicant com anar-hi i l’entrada costa 10€. Et permet visitar tot el castell i veure tot el llac i l’església des d’un mirador. Les vistes et deixen sense paraules, són increïbles. Hi ha molta gent però no vaig trobar que estigués massificat.
3. Menjar el pastís típic de Bled
El pastís Kremšnita és un postre típic de la zona. Hauria d’estar a la llista obligatòria de coses a fer, millor dit, a tastar. És una porqueria deliciosa per prendre mentre es contemplen les vistes del llac. La recepta s’ha mantingut gairebé intacta des del passat i la fan a gairebé tots els locals de la zona. Està fet de pasta de full amb una capa de crema batuda i una altra capa de pasta de full per sobre. Al damunt hi ha sucre de vainilla.
4. Visitar Vintgar Gorge
A 4 quilòmetres de Bled podem trobar aquesta bellesa de la natura. El congost té 1.6 quilòmetres de llarg i té unes vistes espectaculars, amb aigua turquesa i petites cascades. La caminada és tranquil·la per sobre de camins, passarel·les i ponts de fusta. La pot fer tothom sense tenir en compte el nivell físic, però no hi aniria amb cadira de rodes perquè és estret en alguns punts. Al final hi ha una cascada de 16 metres d’alt: Šum Slap. Es poden trobar lavabos i bars als dos finals del congost, el pàrquing és gratuït i l’entrada costa 5€ per adult.
Consell d’expert! Vintgar Gorge és molt turístic. S’omple ràpid perquè els camins i les passarel·les no permeten que hi hagi molta gent a la vegada. Hi ha busos des de Bled a partir de les 10:30. El congost obra cada dia a les 8am. Arribant allà entre les 8 i les 8:45 us assegurareu poder caminar d’anada i tornada sense presses, amb poca gent i amb més calma per apreciar l’espectacle.
3 COSES DIFERENTS PER FER AL LLAC BLED
5. Nedar al llac
5.1 Pots banyar-te a la part del llac on siguis (Després de comprovar que està permès).
5.2 Sóc fan dels parcs aquàtics (encara que mai he anat a cap… ja ho sé) però el meu jo infantil mai es perd una oportunitat de saltar des d’un trampolí o tirar-me per un tobogan d’aigua. Durant la caminada al voltant del llac vaig veure el Castle Bathing Area o Grajsko Kopališče. Està just a sota del castell i és l’única àrea del llac designada per a banyistes. Té un tobogan, piscines descobertes i estructures inflables per escalar. Tenen més de 1000 taquilles i molts vestuaris. Ve molt de gust anar-hi després de la caminada del dia: aigua, sol i activitats d’aigua.
6. Tirar-te al llac amb una corda
Seguint al meu jo infantil, imagineu-vos la meva alegria quan, caminant al voltant del llac Bled, vaig veure que hi havia una corda des d’on et podies tirar a l’aigua! Per fi podria fer-ho i de pas tatxar una cosa més de la meva llista de desitjos.
La corda no es troba a més de 500m del restaurant i hotel Mljno caminant en direcció a l’hotel Vila Bled. Va començar a ploure quan vaig decidir que fins i tot amb la pluja em tiraria al llac. L’escena va anar així: corrent amb el bikini i les sabates des del cotxe fins al llac, deixar-ho tot allà sota un arbre i passar-me 15 minuts tirant-me al llac. Desgraciadament, degut a condicions meteorològiques, no tinc foto de prova.
7. Parar al cor de Bled
És el somni de cada parella, família i grup d’amics passejant pel llac Bled. Una estructura de fusta pintada de vermell en forma de cor que es troba a la zona dels hotels i restaurants del llac. Tothom que vam veure-hi passar es feia la foto i es feien torns per anar passant pel banc de dins del cor.
Teniu alguna raó per afegir a la meva llista? Si és així si us plau, compartiu-ho a sota!
Ajudo a hotels i destins a impressionar futurs visitants amb atractius vídeos.
Sóc el teu portal independent d’allotjaments únics i itineraris econòmics. Llegeix-ne més
SUBSCRIU-TE
Aconsegueix el teu Organitzador de Viatges Excel GRATIS i accés exclusiu a la Llibreria VIP de Dolços Somnis amb imprimibles i llistes pels teus viatges!
Uneix-te a la llista per rebre els últims vídeo tours, itineraris budget + accés INSTANTÀNI a la Llibreria VIP.
Aquesta pàgina web utilitza galetes per millorar l'experiència web. Assumim que estàs d'acord amb la nostraPolítica de cookies, però pots rebutjar-les si vols. ACCEPTALlegeix-ne més
