La ciutat de Metelkova és un centre d’art i artesania a Ljubljana. Es va crear fa setze anys perquè no hi havia cap espai com aquell a la ciutat. Durant els últims anys s’ha convertit en un centre autònom. Quan Eslovènia va aconseguir la seva independència diferents personalitats del país van intentar convèncer al govern perquè hi fessin quelcom que no fos un centre comercial. Després de la negativa d’aquest i després d’un parell d’anys, els artistes i diversos grups van decidir ocupar-ho. Al fer-ho van crear el que avui en dia coneixem com a Metelkova Mesto.
Benvinguts a Metelkova Mesto
Hi podem trobar art, música, teatre, escultura i pintura entre altres arts. Està situat a 15 minuts caminant de l’aspecte d’imperi Austro-Hongarès del centre de Ljubljana. Utilitzant 12.500m2 d’una base militar abandonada, els edificis ocupats s’han convertit en un dels llocs referents per l’art a Europa. Metelkova Mesto fa més de 1.000 esdeveniments diferents durant l’any.
L’espai ha estat creat per diferents grups que van establir el sistema econòmic de Metelkova Mesto. Quan vaig estar-hi, jo era l’única turista. Ara de veritat però, quants cops heu estat sols en un lloc així, com a únic turista?
Hi havia un grup de gent passant l’estona que semblaven gent local. De nit però, la zona s’anima i es converteix en un lloc per passar l’estona: intercanviar idees, escoltar música, assistir a una xerrada o visitar una exposició. La ciutat alternativa de Ljubljana està plena de vida a la nit.
Vaig fer fotos (és clar!) i caminar per allà al·lucinant amb cada peça d’art que podia veure.
Dins de Metelkova Mesto podem trobar molt graffiti i diferents tipus d’art. Les parets estan plenes de dibuixos, hi ha parets fetes de peces de rajola com si fos un mosaic. Hi ha caps gegants de bebès penjats de cordes amb expressions alarmants… com a mínim!!
Estructures de pati apilades on et deixaven pujar o una gran aranya feta fustes i metalls.
Alberg Celica
A Metelkova podem trobar l’Alberg Celica. Abans era una presó i ara és un alberg. Diferents artistes han decorat cada cel·la de la presó i els seus noms estan penjats en una placa a cada porta.
Jo volia veure l’interior. Com a mínim, dues cel·les per poder veure com era. Així que vaig entrar tota decidida a l’alberg i vaig demanar amablement a les recepcionistes si em podien fer un tour. Sembla que en feien un cada dia a les 14h00, però havíem arribat molt més tard. Una d’elles estava acabant el seu torn i es va oferir a ensenyar-me’n unes quantes que estaven preparades pel check-in. Vaig tenir un tour privat per dins de l’alberg i vaig poder veure unes quatre o cinc habitacions. Realment és molt xulo! Si estàs buscant dormir en una antiga presó a l’àrea alternativa de la ciutat, aquest lloc està fet per tu!
Ljubljana és la capital d’Eslovènia i també la seva ciutat més gran. Està al centre del país.Quan el bus de Venècia va arribar a les 2:30 de la matinada a l’estació, vam caminar cap a l’Hostel Tresor. Durant la nostra caminada curta ja vaig decidir que m’encantava la ciutat. L’ambient (molt tranquil a la nit) i l’arquitectura ja em van captivar.
Després de 6 hores dormint ja estàvem preparats per explorar la ciutat. El primer que vam fer va ser preguntar-li a la recepcionista de l’hostal sobre coses que havíem de saber abans de començar a moure’ns.
3 FETS QUE CAL SABER SOBRE LJUBLJANA
1. La van nombrar Capital verda europea al 2016. Hi ha aigua potable a tota la ciutat, i les fonts del carrer són perfectes per reomplir la cantimplora i no gastar diners i plàstic en una ampolla nova cada vegada. Al costat del riu i de la part antiga, la ciutat és peatonal. Els cotxes no estan permesos i fa més fàcil fer un cafè al costat del riu. El transport públic et porta a qualsevol lloc de la ciutat. També és la primera ciutat europea en estar al programa “zero waste” (zero deixalles). L’any 2016 va tenir un 63% de matèries separades per reciclatge. La ciutat compta amb parcs i zones verdes a tot arreu.
2. Ljubljana també va ser premiada al 2015 amb el premi a la destinació en els Tourism for Tomorrow pel seu turisme sostenible.
3. Ljubljana és coneguda pels seus dracs. Els podem trobar al pont del drac i al castell, entre altres llocs de la ciutat i el país. La llegenda del fundador de Ljubljana parla de Jason, un heroi grec. Ell va robar la flota daurada al rei del Mar Negre. En Jason navegava amb un grup anomenat els Argonautes. De fet, la llegenda es diu “Jason i els Argonautes”. Estaven navegant pel riu Ljubljanica (que passa pel mig de la ciutat) i van decidir acampar-hi al costat del perquè era hivern. Anaven a continuar el seu camí desmuntant la barca i carregant-la fins al Mar Adriàtic per poder tornar a Grècia. Un dia, quan el seu poble ja estava construït al costat del riu, un drac va sortir de l’aigua escopint foc. Va matar a molta gent però al final en Jason el va derrotar. Es suposa que Jason va ser el primer ciutadà de Ljubljana. La llegenda local diu que cada vegada que una verge creua el pont del Drac, els 4 dracs que hi ha, mouen la cua.
LLOCS PER VEURE A LJUBLJANA
Vam començar el dia caminant per Prešernov trg, la plaça principal, i vam seguir cap al centre històric. El pont triple és una de les atraccions principals de la ciutat i connecta la plaça principal amb el centre històric i el mercat. Tot el centre històric és peatonal.
Vam caminar cap al castell, el carrer és bastant empinat però per sort és curt. Un cop vam arribar a dalt vam descobrir el castell. L’entrada és gratuïta per una gran zona però hi ha una entrada de 7,5€ per adult per tenir accés a tot arreu. Hi ha l’opció de pujar amb funicular pels que no vulguin pujar caminant.
Des del castell es pot veure tota la ciutat. Com a primer mirador del dia es veia espectacular. Tenies la sensació que la ciutat havia estat construïda a dins del bosc.
Vam passejar de baixada cap al centre de la ciutat i vam visitar el mercat central. Després, sense haver caminat més de 15 minuts vam arribar al Parc Tivoli. El parc és preciós. Té ombres d’arbre que et conviden i bancs a tot arreu. És el lloc perfecte per llegir un llibre o, en el meu cas, planejar què visitar després.
Després de descansar i una parada tècnica al “Beer garden” vam anar a un dels punts més alts de la ciutat, un gratacel que es diu Neboticcnik. Un beure amb vistes espectaculars admirant, un altre cop, la ciutat des de dalt. Aquest cop teníem vistes del castell.
Més tard vam passejar pel costat del riu creuant el pont del Drac i el pont del Carnicer.
Heu visitat la preciosa ciutat de Ljubljana? Compartiu les vostres experiències amb mi!
Venècia està format per 118 illes unides amb canals i més de 400 ponts, conegut com el casc antic. També s’exten a la terra dels voltants, tocant a les illes. Si tens un pressupost limitat i vols estalviar diners en allotjament a Venècia, busca un hotel fora del casc antic/les illes.
Nosaltres ens vam allotjar al costat de l’estació de trens Mestre, per poder agafar els primers trens cap a la ciutat al matí.
Festa del Redemptor
Durant la nostra visita celebraven la Festa del Redemptor (Festa del Redentore) i els venecians ho consideren tant important com el carnaval.
La festa es celebra cada any el tercer cap de setmana de Juliol i commemora la fi d’una plaga del 1976. Vam decidir anar al casc antic a veure els focs articifials, que van durar 45 minuts. Locals i turistes passejaven i es quedaven mirant el cel des de ponts i places amb bona visibilitat.
Com evitar les masses de turistes a Venècia, guia completa
Matí
Comença el dia ben d’hora al matí. La nostra missió era evitar les masses de turistes a Venècia i veure tota la ciutat. Bàsicament volíem veure el que tothom vol veure i fer-ho sense molta gent.
La raó de voler començar d’hora el dia, cap a les 6am, és fàcil. Quan arribes a Venècia, arribes a l’estació de St. Lucia. Des d’allà, tots els turistes passegen tranquil·lament fent fotos dels canals i els ponts i dirigint-se al sud. Allà és on hi ha la Piazza San Marco. Es per això que els turistes arriben a la plaça entrat el dia.
Caminant ràpid, a l’arribar ens vam dirigir sense parar-nos gaire cap a la Piazza San Marco. La plaça estava quasi deserta i vam poder apreciar les vistes sense gaire gent o calor.
Si m’has estat llegint per una temporada sabràs que m’encanta veure les ciutats des de punts alts. Muntanyes, castells o campanars serveixen perfectament. El Campanile (campanar) de Venècia està a la Piazza San Marco.
L’entrada una mica cara costa 8€ per persona i puges amb un ascensor fins a dalt. Les vistes tot i això s’ho valen.
Quan acabis de visitar el Campanile, camina en direcció oposada de la gent, de tornada a l’estació. Veuràs que tothom va de camí a la plaça.
Fent la ruta al revés, vam veure les gòndoles i fer fotos de canals on no hi havia ningú. Vam arribar a Ponte Rialto i vam veure com les gòndoles començaven el seu viatge des d’allà.
El pont, et permet creuar un dels canals més amples de la ciutat. No només es veuen gòndoles sinó Vaporettos i altres embarcacions.
Un cop arribis un aaltra vegada a l’estació del tren, busca una ruta alternativa, deixa’t perdre pels carrers i canals diferents als principals, caminant de tornada cap a Piazza San Marco.
A l’arribar veuràs que està ple de gent. Piazza San Marco és el punt més conegut de Venècia, on la majoria de turistes volen arribar. Anant-hi a primera hora, molt ràpid, no només et permetrà estar més tranquil durant tot el dia sinó també estalviar aglomeracions.
Hi ha una llibreria prop de Piazza San Marco, uns 8 minuts caminant, que es diu Libreria Acqua Alta. S’autoproclama la llibreria més bonica del món i molts segur que hi estan d’acord.
Amb les seves banyeres plenes de llibres, deixa que et captivin les piles de llibres a tot arreu i compra’t un llibre per quan paris una estona al migdia!
Migdia
Si visites durant els mesos càlids, el migdia és l’hora crítica. Camina fins als jardins de la Biennale i passeja per l’ombra per recuperar l’energia. Quan t’entri la gana busca un restaurant local, marxant dels carrers principals tindràs més opcions de trobar-ne un a bon preu.
Tarda
A l’acabar, et recomano que et perdis per Venècia. Si si, ho has llegit bé. Al migdia ja hauràs vist les grans atraccions i canals de la ciutat, havent fet la ruta més coneguda.
Però Venècia té un quelcom especial que no es veu per aquesta ruta. Es sent si t’has perdut per zones amb locals jugant a cartes, entre les seves illes.
Gira per carrers i carrerons i cantonades. Allà vdescobriràs la Venècia local, sense turistes. Camina per les illes de Murano i Burano, conegudes pel seus colors vívids a les façanes.
Veure la roba estesa sobre els carrers i la gent gran parlant als bancs de les places. La vida de les grans ciutats plenes de gent, com Barcelona o Venècia, sempre té una part per locals i una amb més turistes.
Visitar-les les dues et dona una visió més general de l’ambient de la ciutat.
Com evitar les masses de turistes a Venècia: comença d’hora i ves en direcció contrària a la majoria! Porta una ampolla d’aigua reutilitzable/cantimplora i gaudeix de la ciutat.
Si no has sentit a parlar-ne, AfrikaBurn no és un festival. És una comunitat de persones que creen vehicles mutants, peces d’art, campaments temàtics i música de manera voluntària.
És un esdeveniment d’autosuficiència radical: portes tot allò que necessites amb tu i t’emportes tot el que has portat, no deixes rastre després de marxar. No hi ha res per vendre, tot funciona com una economia de regals. La gent regala fruita fresca tallada a gent que passeja pel desert, alguns d’ells construeixen estructures de fusta impressionants que més tard seran cremades, no hi ha entreteniment organitzat però tot i així durant tot el dia i tota la nit pots sentir músiques diferents sonant des de diversos llocs. Llums LED I frontals es veuen espargits per l’espai un cop es fa fosc mentre la gent es va movent. De festa, passejant per la ciutat, sent voluntaris, congregant-nos al voltant de les fogueres i tenint pols a tot arreu – tots hi hem estat i ens ha encantat cada moment.
Fins l’any que ve Tankwa Town!
I després de la llarga conducció em vaig trobar quasi literalment enmig del no-res: Tankwa Town. Al voltant nostre un desert pla i carrers fets per poder acomodar les 13000 persones acampant.
Eren les 5:30am i el sol estava començant a sortir. Els colors il·luminant el cel mentre alguns Burners van a dormir i altres s’aixequen. Vam muntar el campament amb les primeres llums i vam aprofitar les hores sense calor per explorar. La nostra primera missió va ser descobrir el Binnekring.
El Binnekring és l’àrea central on totes les peces d’art estan col·locades i tal com vam sentir algú dir “ és el pati per adults”. Tots els campaments estan situats al voltant en el que podríem dir que es una forma d’interrogant si utilitzem una mica la imaginació. Podeu veure el mapa aquí sota:
Estava impressionada per ser el primer cop veient tot aquell art al voltant meu. Estàvem acampant al carrer 10ish, al mig de la zona de volum alta. Hi ha zones tranquil·les on no és pot posar música a partir de certes hores. On estàvem acampats hi havia música tota l’estona. La gent estava ballant allà al costat amb la roba més espectacular del món. Els nens jugaven i anaven amb les bicis. Grups d’amics ballaven i hi havia gent caminant i admirant l’art.
Després de les fogueres possiblement el que més em va impactar eren les robes de la gent. Just abans d’anar-hi una amiga em va dir que podia tornar-me boja amb el que decidís portar. Però fins que no vaig arribar allà i vaig veure tot el que m’envoltava no m’ho havia cregut del tot. I tenia raó la meva amiga, és clar! Banyadors speedo amb jaquetes de plomes, tops de crochet amb ulleres d’esquiar i banyes d’animal, roba de ballarina del ventre o conjunts d’astronautes, tigres i guineus.. allà on miressis hi havia conjunts de colors diferents i materials diversos.
Em va encantar la lliure expressió de Tankwa, és pura. Tothom està explorant al voltant de l’art, ballant fins la sortida del sol o passat el migdia. Pots enviar postals des del desert (la meva va arribar aquesta setmana a Barcelona!). Et pots refrescar a les piscines més fredes i plenes de pols que mai he tingut el plaer de disfrutar o conduir amb els vehicles mutants.
I després dels dies amb calor i sense parar, arrivàben les postes de sol donant pas a la nit plena de colors i llumetes. Podies caminar a qualsevol lloc amb música, i fins i tot es podia anar al cinema. Hi havia una carpa on projectaven pel·lícules una vegada era fosc. Podies ballar a una sessió de techno o drum & bass i també a música dels anys 70 i 80.
Tankwa és el pati per adults: perfecte per qualsevol persona que vulgui donar alguna cosa (per petita que sigui) a la comunitat. Tot el que passa a Tankwa et demostra que el ser humà és bo per naturalesa. És el lloc on expressar-se lliurement.
Sé que sona molt difícil de fer-se una imatge si no hi has estat. De fet, jo vaig estar sentint sobre AfrikaBurn per més d’un any i no podia imaginar-m’ho fins que hi vaig arribar.
Fa un mes aproximadament vaig visitar un amic que viu a Berlin I vaig tenir la oportunitat d’explorar la ciutat cada matí mentre ell treballava. Aprofitant per aprendre història i per trobar graffiti art.
Sempre he sigut fan dels “free walking tours” (tours gratis caminant) a les ciutats que visito. Funcionen a través de propines, per tant els guies donen el millor de si mateixos i s’adapten al públic que tenen. Gràcies als tours pots veure parts de la ciutat que són interessants I el millor per mi és que t’expliquen la història dels llocs I la ciutat. En una ciutat com Berlin, que té molta història recent, era necessari anar a dos d’aquests tours.
Un dia vaig fer el tour general on vam veure els llocs més importants de la ciutat i aprendre història.
I un altre dia vaig fer el tour alternatiu per veure art urbà.
M’agrada veure graffiti i art urbà
Vaig venir a Berlin esperant trobar peces que m’impressionessin, i en vaig trobar. La majoria de les meves fotografies són de l’East Side gallery, alguns llocs durant el tour dels quals no puc recordar el nom i Dead Chicken Alley.
Durant el meu últim dia a la ciutat havia perdut tota la fe en trobar nous graffiti, però vaig arribar a Raw Temple Bar. És un carreró ple de graffiti. Vaig estar un parell d’hores passejant per tota la zona i a la nit hi vem tornar per anar de bars, l’ambient també és molt guay. Si mai heu estat al Raw Temple Bar o us agradaria anar-hi, si us plau digueu-m’ho als comentaris!
Ajudo a hotels i destins a impressionar futurs visitants amb atractius vídeos.
Sóc el teu portal independent d’allotjaments únics i itineraris econòmics. Llegeix-ne més
SUBSCRIU-TE
Aconsegueix el teu Organitzador de Viatges Excel GRATIS i accés exclusiu a la Llibreria VIP de Dolços Somnis amb imprimibles i llistes pels teus viatges!
Uneix-te a la llista per rebre els últims vídeo tours, itineraris budget + accés INSTANTÀNI a la Llibreria VIP.
Aquesta pàgina web utilitza galetes per millorar l'experiència web. Assumim que estàs d'acord amb la nostraPolítica de cookies, però pots rebutjar-les si vols. ACCEPTALlegeix-ne més
Després de les fogueres possiblement el que més em va impactar eren les robes de la gent. Just abans d’anar-hi una amiga em va dir que podia tornar-me boja amb el que decidís portar. Però fins que no vaig arribar allà i vaig veure tot el que m’envoltava no m’ho havia cregut del tot. I tenia raó la meva amiga, és clar! Banyadors speedo amb jaquetes de plomes, tops de crochet amb ulleres d’esquiar i banyes d’animal, roba de ballarina del ventre o conjunts d’astronautes, tigres i guineus.. allà on miressis hi havia conjunts de colors diferents i materials diversos.
I després dels dies amb calor i sense parar, arrivàben les postes de sol donant pas a la nit plena de colors i llumetes. Podies caminar a qualsevol lloc amb música, i fins i tot es podia anar al cinema. Hi havia una carpa on projectaven pel·lícules una vegada era fosc. Podies ballar a una sessió de techno o drum & bass i també a música dels anys 70 i 80.
