Volant a Cape Town al principi d’aquesta setmana em va donar temps de sobres per pensar trucs per tots aquells que com jo, viatgen llarga durada I tenen moltes hores per passar en aeroports I Volant sols sense res a fer. Aquí teniu una llista de coses que acostumo a fer, amb sort en treureu alguna bona idea.
1. RUTINA D’ABANS D’ANAR A DORMIR
Sembla una idea tonta, però eh que acostumem a fer una sèrie de coses abans d’anar a dormir? Ja sigui rentar-nos les dents I posar-nos directament al llit, mirar totes les xarxes socials… tots seguim uns passos abans d’anar a dormir. I doncs, perquè no ho fem quan volem?
En el meu cas, la rutina és raspallar-me les dents I mirar twitter fins que se’m tanquen els ulls. He provat de seguir la rutina quan volo I funciona perfectament, ja que el teu cervell veu que es hora d’anar a dormir.
2. COIXÍ
Quasi tothom té un coixí de coll avui en dia. Són súper útils quan es viatja amb cotxe, tren o avió. El meu té forma de granota 😉
Truc d’expert: aquest el vaig aprendre d’un noi al vol des de Cairns a Melbourne. En comptes de posar-lo en la posició habitual, posar-lo a la part de davant del coll. D’aquesta manera, el seient et manté el cap enrere, I mentre dormint el cap baixa que sembla que s’hagi de caure, el coixí posat de manera diferent farà que tingui un tope. Proveu-ho i ja em direu!
3. TECNOLOGIA
Tots sabem que sóc una friki de les tecnologies. Però als avions les utilitzo de dues maneres. La primera és crear llistes de reproducció, que normalment són les ultimes cançons que he afegit al mòbil, I així creo com una banda Sonora pel viatge. També tinc creades llistes de soroll blanc o musica tranquil per quan estudio, I això també m’ajuda a dormir.
L’altra és que intent no mirar pel·lícules els mesos abans de volar. Pels que em coneixeu, sabeu que miro moltíssimes series però m’han d’insistir molt perquè miri pel·lícules, i això em porta a tenir un gran ventall d’on elegir quan estic a l’avió.
4. ROBA CÒMODA
Aquesta és bàsica i sembla molt lògica, oi? I perquè la gent viatja amb talons I roba que fan posar-se còmode una tasca impossible? Jo era una d’aquestes, i ho feia perquè així tenia més espai a la maleta I podia agafar més coses. Em va costar bastant aprendre a viatjar posant “poques coses” a la maleta I deixar d’agafar els “per si de cas…” però ara la roba que porto quan volo és totalment diferent.
Per començar vaig amb bambes i mitjons calents, ja que la manta que et donen als avions sempre em deixa els peus a fora. Després volo amb malles d’esport o xandall. Tot això em permet dormir amb les posicions més rares i posant els peus a sobre del seient.
5. LLIBRES DE PINTAR
Aquesta no he tingut l’ocasió de provar-la, però després de llegir en molts blogs que pintar relaxa la ment adulta i ens permet estar relaxants, tindre el meu llibre de pintar preparat pel pròxim vol.
I vosaltres, quins trucs utilitzeu en vols de llarga durada? Digueu’m-ho als comentaris!
Sempre he sigut molt independent, però mai havia pensat que viatjaria sola fins que vaig arribar a Austràlia. Allà em vaig adonar que si volia visitar els llocs que a mi m’agradaven, era probable que els meus amics ja ho haguessin vist o no tinguessin diners per veure-ho, i per tant, ho havia de fer sola. El meu primer viatge sola.
Vaig viatjar sola durant 3 dies. Vaig volar des de Sydney (on havia anat per passar el Cap d’any) a Cairns, a l’estat de Queensland. D’allà vaig agafar un autobús fins a Port Douglas, un petit poble de pescadors. El conductor de l’autobús era molt agradable i vam parlar tot el camí fins allà i quan em va deixar em va dir “mantén-te hidratada la botiga on venen alcohol està a la cantonada”.
Em vaig quedar a un hostal anomenat Dougies i havia reservat la Gran Barrera de Corall per al dia següent, així que vaig passar la resta del diumenge caminant per la ciutat, on vaig conèixer dos nois australians que em va convidar a la seva villa i vam estar fent cerveses abans de l’hora de sopar.
L’endemà, després d’1: 40h a la barca amb un mar mogudet que va fer que la meitat de la gent que anava amb mi a la barca es maregés, vam arribar a la Gran Barrera de Corall. Vam començar a nadir al primer (de tres) llocs on pararíem al llarg del dia. Vam veure anemones (Nemo’s) dos taurons i un munt de peixos de colors. Vam aprendre que el corall sa és el groguenc i tots els que ens agraden als que no hi entenem de color blau, lila o vermell són els estressats i poc saludables.
Al final del dia les meves cames estaven mortes de tant nedar, però va valer la pena. Vaig comprar un pen drive amb forma de tortuga amb totes les fotos.
Recomano molt Wavelength Cruises perquè tenen una atenció molt personalitzada, els vaixells tenen un màxim de 30 persones i el biòleg a bord explica la teoria entre els punts de busseig perquè sàpigues que has vist i què veuràs.
L’endemà vaig anar a Cape Tribulation amb uns nois que vaig conèixer a l’hostal. Ens vam passar el dia caminant pel bosc tropical tot i que va ser una pena que plogués tot el dia i no poguéssim disfrutar de les platges.
Al meu últim matí ens vam despertar amb els nois de la meva habitació a les 5:30. Vam anar a veure la sortida del sol a la platja, molt bonica. I finalment, per fer el meu viatge complet vaig agafar l’autobús de tornada coincidint amb el mateix conductor. Li vaig explicar com m’havia anat i em va portar a l’aeroport 45 minuts abans que l’avió sortís. Al final una mica estressada però vaig arribar bé al vol.
El que més por em feia sobre el meu primer viatge sola era la por a allò desconegut. Faré amics? M’ho passaré bé? Però després dels primers quatre dies, puc dir que ha sigut la millor decisió!
Algun cop heu viatjat sols? Compartiu les vostres experiències!
Sé que ha passat molt temps, però per ser sincers no vaig sentir la necessitat d’escriure sobre la ciutat. La raó més òbvia era, per descomptat, que marxava d’aquest país increïble i no volia admetre-ho. Escriure sobre això ho feia semblar massa real. La meva estada i el cap d’any a Sydney.
Sydney
I l’altra raó és que Sydney em va deixar bastant decebuda. No em mal interpreteu, és una ciutat maca, té una molt bona vida nocturna i l’òpera és un d’aquests edificis de quedar-se mirant durant minuts sencers mentre penses que l’arquitectura és perfecta. Però més enllà de l’òpera i el pont, els meus amics i jo (no, no era l’única quho pensava) ens vam quedar amb ganes de més de la capital social d’Austràlia.
Vam veure l’Òpera i The bridge des tots els llocs possibles, vam visitar el Jardí Botànic i vam anar a unes platges increïbles (que són enormes, però la quantitat de gent que hi havia era exagerada, segueixo rient quan penso que era gener). Era només una altra ciutat cosmopolita, on feia molta calor en aquell moment i no em va impressionar.
Blue Mountains
Vam anar d’excursió a les Blue Mountains, i si deixem de banda que estava ple d’autocars de guiris, les vistes són bastant impressionants.
Cap d’Any a Sydney
He de dir, però, que va ser un dia únic de Cap d’Any. Des de despertar a les 08:30 el dia 31 i esperar fent la cua al sol durant unes dues hores fins que es van obrir les portes dels jardins botànics per passar 12 hores sufocada al sol, patint 30 graus a ple sol i sense ombres. Estàvem bevent coca-coles congelades i menjant els nostres entrepans casolans. Però una vegada més, no es pot comparar viure un dels primers nous anys en el món i els seus focs artificials amb qualsevol altra cosa.
Vaig tenir la sort de ser-hi, i ser capaç de veure el compte enrere i just després d’això, l’òpera i The bridge amb un espectre de colors reflectits enorme mentre tots els focs il.luminaven el cel. Va valer la pena les 12 hores d’espera per a aquests 20 minuts de focs artificials increïbles. I no mentiré, em va agradar anar fent la broma a tothom de casa de: aneu un any per darrere meu o bé vaig un any avançada de vosaltres.
Les Illes Gili són la meva nova definició de paradís, i una de les destinacions al capdamunt de la llista de llocs on tornar!
Un dia i mig a Gili T no va ser temps suficient. Hi ha tres illes: Gili Trawangan, en la qual ens vam allotjar i la més turística, Gili Air i Gili Meno. Des de la platja es pot veure l’altra illa, estan molt a prop.
Gili Trawangan és també on es troben la majoria dels hostals, hotels i tours de busseig / snorkel, i per descomptat, tota la festa. Durant els interminables temps d’espera dels ferris, un home ens va ensenyar Jam Karet (concepte de temps elàstic), descobrint-nos així una part de la filosofia indonesa.
Vam arribar allà després de dues hores en un ferri i vam decidir anar a l’hostal de l’illa. Un cop allà ens vam canviar i vam anar a la platja. Totes les platges tenen petits vaixells ancorats prop de la sorra, i un munt de corall mort en formes sorprenents a la sorra. El corall està protegit i no te’l pots endur.
Vam gaudir d’un molt bon menjar per 4 dòlars en un restaurant arran de la sorra, i després va començar a ploure. I era el tipus de pluja que et té al restaurant durant 5 hores perquè plou massa.
Quan vam ser capaces de sortir de nou, tota l’illa estava coberta d’aigua uns 20 cm. Així que vam optar per caminar descalces perquè no tenia cap lògica caminar amb xancletes.
Aquella nit vam beure a l’hostal amb totom qui vam conèixer, i després vam anar al Jungle Bar. L’endemà ens vam despertar a les 6:30 per llogar bicicletes i donar la volta amb bicicleta al voltant de l’illa.
Amb 1 hora i 15 minuts aproximadament has vist tota la illa, i has anat parant i fer fotos. Hi ha tres vegades en que el camí és tant sorrenc que la bicicleta no pot rodar. Les vam haver d’arrossegar-les, però va valer la pena. També amb la calor en aquest clima, fent l’esport tan d’hora ho va fer millor. Durant la meva curta estada allà també em vaig cremar per primer cop a la meva vida!
Mentre esperavem pel ferri, tant a Bali com a Gili, vaig conèixer a un home d’Indonèsia que viu als Països Baixos. Ell ens va explicar el significat de Jam Karet. Significa temps elàstic a Indonèsia, i es el que utilitzen allà cada vegada que han d’esperar per qualsevol cosa. Nosaltres vam haver d’esperar gairebé 3 hores a la platja per agafar el ferri de tornada a Bali. Ho veuen com “És temps ben invertit, no es malgasta”.
Els temples hindús són increïbles per definició. Cada pedra tallada té tants detalls. Vam visitar el temple d’Uluwatu el primer dia, està a la part superior d’uns penya-segats, i les vistes són increïbles. El segon dia vam visitar la cova de l’elefant, i cap de nosaltres realment vam veure la forma de l’elefant en si, però el temple valia la pena, i hi havia una dona que ens va beneir tirant aigua sagrada sobre nostre, posant-nos una flor a l’orella i una espècie d’arròs al front. Vam anar a Gunung Kawi temple, un temple del segle 11, que tenia moltes escales, que van estar literalment a punt de matar-me a l’hora de pujar-ho després de visitar-lo (òbviament, la calor i la humitat no ajudaven). Finalment, perseguint la posta de sol com tots els turistes que van a Bali intenten fer, vam anar a Tanah Lot.
Monkey Forest
Els micos no són bonics. Són petits animals ràpids que roben ulleres i tot el que capta la seva atenció, i et mosseguen sense motiu (ho vaig experimentar, i vaig haver d’anar als primers auxilis a aconseguir antisèptic). A més, aquests petits animals corrien cap a tu i tractaven de treure’t els pantalons si creien que eren guays (també vaig experimentar això) i no compreu mai els plàtans si no voleu entrar en pànic i tirar-los tots al terra al veure un gran mico corrent cap a tu per aconseguir-los (feu-me cas!). El millor que pots fer és buscar un dels guàrdies, que tenen petites galetes per donar-los-hi i que faran que puguis tenir la foto amb aquests animals sense ser assassinada o entrar en pànic.
Terrasses d’arròs
Mentre es condueix per la part sud de l’illa en vam veure un munt, però ens vam aturar a les terrasses d’arròs Tegallalang.
Eren
Sí, amic meu, et mereixes una secció. La teva col·laboració per treure el màxim profit de la nostra curta estada, la inclusió de noves destinacions que no havíem planejat i explicar-nos la història dels llocs que visitavem va fer la nostra estada millor. Estic mantenint la teva frase «1 bip significa hola, 2 bips vol dir com estàs i 3 bips significa el número de telèfon per a la festa d’aquesta nit” per sempre. Gràcies per aquest servei de primera qualitat al voltant de l’illa!!!!!
Si voleu anar a Bali i us interessaria més informació sobre el nostre genial guia-conductor, no dubteu en enviar-me un missatge!
Ajudo a hotels i destins a impressionar futurs visitants amb atractius vídeos.
Sóc el teu portal independent d’allotjaments únics i itineraris econòmics. Llegeix-ne més
SUBSCRIU-TE
Aconsegueix el teu Organitzador de Viatges Excel GRATIS i accés exclusiu a la Llibreria VIP de Dolços Somnis amb imprimibles i llistes pels teus viatges!
Uneix-te a la llista per rebre els últims vídeo tours, itineraris budget + accés INSTANTÀNI a la Llibreria VIP.
Aquesta pàgina web utilitza galetes per millorar l'experiència web. Assumim que estàs d'acord amb la nostraPolítica de cookies, però pots rebutjar-les si vols. ACCEPTALlegeix-ne més
4. ROBA CÒMODA
4. ROBA CÒMODA
5. LLIBRES DE PINTAR
