L’aventura comença a Windhoek. Amb un viatge d’unes 7 hores per davant per arribar al Parc Nacional Etosha, vam fer un parell de parades, entre elles al poble d’Okahandja. A Okahandja hi ha el mercat de figures de fusta artesanals. El dinar el vam fer al costat de la B1, que és l’autopista que va des de Cape Town fins a Angola passant per Namíbia. Quan vam arribar al parc, vam fer un primer safari des de les portes del parc fins al nostre càmping, Okaukuejo.
El Gabriel, el nostre guia, ens va fer apostar quin seria l’animal que veuríem abans. Triant la opció sabia (i no la opció que volia) vaig dir gasela i vaig guanyar! Vam tenir la sort de veure a uns 5 metres de la carretera 4 elefants mascles. Un fins i tot va passar per sobre d’una bassa i va jugar amb l’aigua. Va ser el primer dels big 4 que podem trobar al parc que vam veure!
Els big 5 és la referència al lleó, búfal, elefant, rinoceront i lleopard però a Etosha no podem trobar búfals.
Vam arribar a Okaukuejo després d’aproximadament 1:30h de safari. Havíem vist elefants, zebres, nyus (estan entre els 5 animals més lletjos del parc) i moltes gaseles, va tocar plantar les tendes al càmping. Oblideu-vos del càmping com el coneixíeu fins ara, allò era càmping de luxe! Tens una parcel·la que té un foc a terra per cuinar, una columna que té una làmpada al capdamunt i una cuina. Si, un edifici amb piques i marbres. Ah, i no ens oblidem dels lavabos amb dutxes i banys. Tots necessitàvem una merescuda dutxa després del dia i per sopar vam tenir stir-fry de pollastre i arròs. Pensava que estaríem menjant entrepans tots els dies, així quela millora va ser molt benvinguda.
Després de sopar vam estar-nos 3h al cinema. No és un cinema literal, però ho sembla. Tots els campaments que trobem dins del parc tenen basses d’aigua que il·luminen amb torxes perquè et puguis asseure i esperar per veure algun animal anant a beure aigua. Volíem veure qualsevol animal, però sembla que és bastant fàcil trobar-se amb un rino o lleons. Teníem les esperances altes. Estàvem escoltant els lleons des d’aprop, però no els vam arribar a veure, només 3 zebres.
Sabíeu que els lleons només tenen un 40% d’èxit quan cacen en grups? I si cacen sols és encara més baix.
Dia 2: Safari pel Parc Nacional Etosha
Aixecant-nos a les 5:30, fins i tot abans que els nostres guies, volíem anar a la bassa d’aigua per veure si veiem algun animal de bon matí, tot i que no vam tenir sort. Tot i així vam poder fer fotos de la sortida del sol. Després d’esmorzar i desmuntar tot el campament vam començar el safari de matí, des d’Okaukuejo fins a Halali, 75km.
Just al sortir del campament vam anar a una bassa on vam veure una girafa i i algunes zebres anant a beure aigua. Hi havia un lleó relativament aprop, i no es van acostar a l’aigua fins que el lleó estava molt lluny. Seguint conduint vam trobar un grup de 6 lleons relaxats bastant aprop de la carretera, a uns 10 metres. Vam estar parats durant una hora, perquè semblen tant inofensius, com gatets dormint. Després d’una estona van acostar-se i es van estirar a l’ombra que feia el cotxe de davant nostre, així que els teníem realment aprop.
Quan estàvem pensant en marxar vam veure per l’altre costat on érem un elefant sol acostant-se. Vam anar cap allà per veure’l estant-hi també potser una altra hora. Després de centenars de gaseles i zebres vam arribar al campament Halali, on paràvem per dinar. Mentre els guies preparaven el dinar nosaltres vam anar a la piscina i ens vam estar torrant al sol i refrescant-nos a l’aigua. Per fer-ho encara millor el menú del dinar eren hamburgueses amb tots els ingredients possibles.
Després de recollir vam començar el safari de tarda, veient un grup d’impales de cara negra fent exercici al voltant d’una bassa: literalment estaven donant voltes com si fessin una cursa. El nostre guia ens va dir que no ho havia vist mai. Després ens vam trobar amb un grup de 25 elefants, amb molts elefants petits.
Sabíeu que els elefants que van sota les cames de la mare tenen menys d’un any? I els que segueixen sent petits però caminen separats tenen més d’un any?
El nostre dia va anar sobre moments increïbles. Després del safari de tarda vam al arribar al nostre següent campament, Namutoni. Un cop instal·lats vam pujar a la torre d’un fort alemany per veure la posta de sol, i de lluny vam poder veure un rinoceront. La pena va ser que estava una mica lluny, però era el primer que veiem i estàvem tots emocionats.
Un altre sopar increïble al voltant del foc amb patates xafades, salsitxes i amanida grega. De company de taula un xacal que estava entre les nostres tendes a uns 3m de distància. És habitual veure xacals al voltant dels campaments i és les normes de no alimentar-los són tant importants.
Dia 3: S’acaben els safaris al Parc Nacional Etosha i tornada a Windhoek
Ens vam aixecar molt d’hora per poder marxar del campament a les 6am i fer dues hores de safari. Vam poder veure tres lleopards de molt aprop. Un d’ells fins i tot va perseguir a un xacal durant una estona. És veritat que pots veure els animals just a la sortida i la posta del sol. Després de més girafes, zebres i gaseles vam tornar al campament, on vam recollir-ho tot i començar el viatge de tornada a la civilització.
El viatge el vaig fer amb Wild Dogs, una empresa que ofereix un producte genial, l’atenció al client és boníssima i del menjar ja n’he parlat, oi? Els guies ens anaven explicant coses mentre fèiem els safaris, i vam tenir els millors dies gràcies a ells!
Ja sóc aquí! Les meves ultimes setmanes a Ciutat del Cap han estat de bojos hey? (Veieu, ja dic hey tantes vegades com ho diuen aquí).
Vam anar a Hout Bay a veure el mercat Artesanal, vam prendre menjar turc, gofres i cervesa artesana. Dues amigues van provar les ostres i la seva cara mentre xarrupaven era molt graciosa.
Han estat unes setmanes d’Adéus, dues de les noies amb les que vivien marxaven, així que vam passar-nos moltes nits sopant fora i sortint de festa en lloc de fer visites culturals. Estic totalment enamorada de Lower Main Road i tots els restaurants que hi ha, i els bars de Station Road. Observatory és un barri molt guai.
Entre Setmana Santa i el meu aniversari vaig tenir gairebé dues setmanes de festa. Ens vam passar molta estona jugant a Dark Souls II i Life is Strange amb els nois de la casa i he de dir que va ser increïble. Fins i tot vaig provar de jugar jo, però sóc tan dolenta amb els comandaments de la play station que ho vaig deixar estar i em vaig dedicar a animar-los i buscar a la Wikipedia com matar a alguns dels monstres amb els que ens enfrontàvem. La frase d’un d’aquests dies va ser “Diumenge de Pasqua recollint ànimes”
També vam anar a passa un dia a Muizenberg i Sant James, dues platges on hi ha les cases de colors. Per suposat vam fer totes les fotos de turista que tocava. Per acabar el dia un bon àpat a Kanky’s, un fish and chips boníssim!
Va ser el meu aniversari! Si, ja tinc 22 anys!
I com tenia vacances ho vaig poder celebrar sortint de festa tota la setmana i passant els dies jugant a videojocs i mirant sèries estirats al llit amb els de la casa. L’objectiu era el d’anar contenta a les 12 del meu aniversari, així que ve manar a Armchair i vam estar bevent i jugant a Jenga fins a les 12, quan TOT el bar em va cantar happy birthday i després em van posar la Macarena perquè el balles … Si, no millora la cosa.
Dijous vam anar al concert d’Of Monsters and Men, als jardins botànics de Kirstenbosch. Abans del concert vam poder passejar pels jardins una estona. Hi ha una la passarel·la que té vistes de la ciutat i Table Mountain. Després ens vam asseure a terra amb els jerseis sota el cul per estar còmodes. Com a teloners hi havia Gangs of Ballet i després Of Monsters and Men.
Aquest cap de setmana ha estat increïble, vam sortir tant divendres com dissabte per celebrar el meu aniversari. No canviaria quan cansada estic per res del món. De fet ens vam trobar amb una amiga d’un amic durant el cap de setmana i em va dir: Espera, és el teu aniversari? Però si ja el vam celebrar dimarts!! Així que bàsicament he tingut una setmana sencera d’aniversari i ha estat genial!!
No em crec que me’n vaig de la ciutat en breus … el temps vola i estic tan contenta del temps que he pogut passar aquí i els amics que he fet … Encara que m’ho nego a mi mateixa perquè al segon que ho assumeixi em posaré a plorar. Ha estat tant diferent de totes les experiències que he tingut que sempre recordaré tot el que he viscut i aprés.
4 dies més i el meu viatge a Namíbia comença… Estigueu alerta per a les següents aventures!
He passat la majoria del meu cap de setmana al Parc Nacional de Table Mountain.
Era el primer cop que anava fins The Cape of Good Hope. És el punt situat més al sud-oest del continent africà.
Teníem un dinar picnic per uns clients, i vam plantar dues tendes i unes mantes i coixins al terra per fer-ho acollidor. Tot a uns 4m del mar. Va quedar preciós. Quan demanes al govern el permís per fer un esdeveniment al parc nacional t’assignen dos “cuidadors de babuïns”. Els babuïns són un tipus de micos que viuen al parc. Així doncs, Durant tot el dia teníem dos cuidadors de babuïns que s’encarregaven d’empaitar i perseguir els babuïns per espantar-los (Sobretot quan teniem menjar).
Al final del dia, quan estava desmuntant les tendes i guardant tot al material al cotxe, tres babuïns adults se’ns van acostar i els cuidadors ja havien marxat, vam acabar tirant les diferents parts de la segona tenda dins del cotxe sense guardar-ho tot a la seva funda. Ei, fan bastanta por els adults acostant-se a tu!! (Si voleu podeu llegir la meva experiència prèvia amb monos a Bali)
Després de l’esdeveniment vam conduir fins a Cape of Good Hope o Cap de bona esperança. Vam fer torns per fer la típica foto turística al punt més al sud-oest del continent. Les vistes de la carretera per anar i per tornar de Cape Point eren espectaculars. Em van recordar a Great Ocean Road. També vaig aprendre que el Cape of Good Hope és part del Cape floristic kingdom i té més de 1100 espècies de plantes endèmiques.
Diumenge, després d’haver canviat el pla mil cops, ens vam posar d’acord per fer l’excursió a dalt de Table Mountain. Vam començar a la ruta de Constantia Nek, que suposadament és una de les més llargues però també més suaus. No em pregunteu com, però vam acabar fent l’excursió per la ruta Nursery Ravine, que tenia més de 3000 escales. Dec tenir un cul perfecte a hores d’ara. Al principi les escales són sota els arbres. Quan surts a l’exterior veus els jardins de Kirstenbosch i es podien veure protees als costats del camí (la flor nacional).
Quan vam arribar a la part de dalt, encara ens quedaven unes dues hores d’excursió, tota l’estona emboirat. Table mountain ha tingut molts noms al llarg de la historia, com Mons Mensa, Taboa do Cabo, La Montagne de la Table, Tafeiberg or Umlindi.
Durant l’excursió vam fer amics i ens vam posar les suadores del fred que feia a dalt. Vam fotografiar Dassie’s: semblen rates, però es veu que són el parent més proper de l’elefant africà (o això volen que creguem) i vam baixar amb el cable car.
Per fi puc treure l’excursió de Tale Mountain de la meva llista de coses per fer.
Què podem fer avui dissabte? Fa sol! Trobant el camí des de l’estació de minibusos fins al barri Bo-Kaap, fent tantes fotos com idees se’ns passaven pel cap, caminant 4km d’avinguda i carrers per arribar al Waterfront, disfrutar del vent mentre estàvem assentades mirant el canal i reposant els peus i quedant-nos sense energia vital intentant anar de compres. Esteu preparats?
Una mica d’història…
El barri Bo-Kaap és un dels barris de la ciutat de Cape Town. Conegut anteriorment com Malay Quarter, està situat a la falda de Signal Hill, una caminada ràpida des del centre. Durant l’època colonial i l’Apartheid era un barri on hi vivien exclusivament musulmans mestissos, i avui són encara la població majoritària. Aprop hi trobem la primera Mesquita musulmana que es va establir a Sud-Àfrica.
Bo-Kaap és un barri conegut per les cases de colors brillants i els carrers empedrats i una visita indispensable en la ciutat. Tots els turistes que hi van fan mil fotos, i jo no podia ser menys.
Tant si vols menjar fresc, comprar menjar preparat, jugar amb nens petits, disfrutar d’un café en una terrassa, menjar marisc en un restaurant car o anar de compres, Victoria & Alfred waterfront és el lloc que buscaves. I tot aixo mentre tens vistes del port!
Després de trobar el camí des del barri Bo-Kaap, vam descobrir el V&A food market, un edifici amb paradetes i food trucks on venen menjar. Ens va costar bastant elegir-ne un, pero jo em vaig decidir per una ració de fish&chips i la meva amiga per un pa hongarès amb salmó i verdures per sobre.
Perque puguis entendre el que va pasar després, has d’imaginar-te la situació que et descriuré a continuació: hem estat caminant tot el dia, tenim les panxes plenes després del dinar però encara hi ha una cosa més que hem de fer: Crumbs & Cream. L’únic que sabem és que les noies de la casa estan obsessionades i ho hem de trobar.
Novetats? Només sabiem el nom i que estava a la zona del V&A Waterfront. Després d’anar d’un costat a l’altre perque cadascú ens indicava una dirección diferent, vam trobar la food truck.
Si, és una food truck. Què els fa especials? Fan entrepans de gelat. Pots triar dos galetes diferents (oreo, vainilla, brownie…) i un gelat, que posen enmig de les galetes, fent un entrepà. Acabar-se’n un sencer ja és un merit en si mateix, i tots sabem que m’encanten els gelats. Pero recordeu que us he demanat que us imaginèssiu en la meva situacio? Estava plena, cansada, i acabar-se’l va ser una lluita (de les bones). Com a conclusió, hauré de tornar-hi quan tingui espai a la panxa per disfrutar-ho al 100%.
Quan vaig acabar, tenia un empatx. El vaig disfrutar, però.
És un diumenge al matí, fa vent pero el cel és blau, i quedo amb el que ara és el meu nou amic Deon, de Volunteering Africa, perquè em porti a fer skydive.
Sé que estàs pensant, perquè està desperta tant d’hora un diumenge? Si has de fer algo interessant, aixecar-se d’hora no fa tanta mandra! La història de com vaig tatxar una altra cosa de la meva llista de coses per fer: skydive. Tothom que s’ha tirat d’un avió ha estat allà, com ho estava jo fa un parell de dies. Estàvem nerviosos i entusiasmats. Amb por (no gaire) però volent-ho fer. I vam dir SI.
Si a un vol de 15 minuts en avioneta veient les vistes. Si a portar un arnés al voltant del cos i maniobrar dins de la cabina per assentar-se a la falda de l’instructor. Si a obrir la porta i deixar que els meus peus flotessin. Si als 35 segons de caiguda lliure. Si a estar sorda durant almenys uns 30 minuts després. Si a baixar amb paracaigudes intentant emputxar cap a la dreta o cap a l’esquerra amb els braços. Si a doblegar els genolls el més aprop dels ombros possibles per aterrar suau a la sorra.
Fer skydive va ser increïble. Tenia tota l’estona una canço enganxada que va dient “Flying, climbing, this is what I feel when I’m reverse skydiving”, si escolteu la lletra entendreu perque no podia deixar de cantar-la. I mentre anava caient anava veient Table Mountain, Robben Island i una extensió de terra i muntanyes als meus peus.
Vent, sol i adrenalina. Crec que és la meva nova definició de perfecció. I no tenia gens de por, l’únic moment els dos segons on els meus peus flotaven a l’aire que vaig pensar “salta ràpid, o m’agafarà por”, i vam saltar. Sóc adicta. Tinc moltes ganes de tornar-ho a fer. I ara puc entendre perfectament que el Deon em deia “He de saltar cada 14 dies. Si no ho faig, estic de mal humor”.
Ajudo a hotels i destins a impressionar futurs visitants amb atractius vídeos.
Sóc el teu portal independent d’allotjaments únics i itineraris econòmics. Llegeix-ne més
SUBSCRIU-TE
Aconsegueix el teu Organitzador de Viatges Excel GRATIS i accés exclusiu a la Llibreria VIP de Dolços Somnis amb imprimibles i llistes pels teus viatges!
Uneix-te a la llista per rebre els últims vídeo tours, itineraris budget + accés INSTANTÀNI a la Llibreria VIP.
Aquesta pàgina web utilitza galetes per millorar l'experiència web. Assumim que estàs d'acord amb la nostraPolítica de cookies, però pots rebutjar-les si vols. ACCEPTALlegeix-ne més
Al final del dia, quan estava desmuntant les tendes i guardant tot al material al cotxe, tres babuïns adults se’ns van acostar i els cuidadors ja havien marxat, vam acabar tirant les diferents parts de la segona tenda dins del cotxe sense guardar-ho tot a la seva funda. Ei, fan bastanta por els adults acostant-se a tu!! (Si voleu podeu llegir la meva 
